El malbaratament alimentari i com reduir-lo

Aquesta entrada participa a la V Edició del Carnestoltes de la Nutrició, organitzat pel portal dietistasnutricionistas.es. El tema proposat en aquesta edició com a nexe d’unió és el de “Sistemes alimentaris sostenibles per a la seguretat alimentaria i la nutrició” i quins són els canvis necessaris per anar en aquesta direcció”.

Al llegir el tema proposat, crec que un dels primers canvis que s’han de portar a terme a les conductes de a societat per a encaminar-los cap a una alimentació més sostenible és el de la pèrdua i malbaratament d’aliments.

La pèrdua i malbaratament d’aliments és un problema global, tot i que és cert que degut a l’abundància d’aliments als països més desenvolupats, és en aquests on el malbaratament és major. Això ho demostren les xifres del World Resources Institute:

  • El 24% de les calories dels aliments totals produïts es perden o es malgasten cada any.

  • El 53% de tots els aliments produïts o desaprofitats cada any a nivell mundial són cereals com el blat, el blat de moro i l’arròs.

  • 1520 Kcal és la quantitat de calories per capita que es perden o es malgasten cada dia a Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.

  • El 64% de les pèrdues o malbarataments alimentaris als països desenvolupats es produeixen abans que el menjar sigui processat i inclús s’enviï al mercat.

  • El 51% de les pèrdues o malbarataments al món desenvolupat té lloc a restaurants, càterings o a les cases.

  • 173 bilions de metres cúbics d’aigua són utilitzats per cultivar aliments que es perdran o malbarataran. Això representa el 24% de tota l’aigua utilitzada per a l’agricultura.

  • 198 milions és el nombre d’hectàrees dedicades a la producció d’aliments que es perden o es malgasten cada any. Això és aproximadament l’extensió de Mèxic.

WRI13_WRR_Loss_Waste Aquestes xifres reflecteixen a més la complexitat i la gravetat de la pèrdua d’aliments i residus que són de caràcter econòmic, de recursos naturals i també de benestar per a la humanitat.

La preocupació al voltant d’aquest tema va ser visible a partir de 2011 quan l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va realitzar uns estudis com a base per a el primer congrés internacional Save Food! que va organitzar amb l’objectiu de sensibilitzar sobre les pèrdues i el malbaratament d’aliments al món i el seu impacte. Des de llavors es segueix organitzant anualment. L’any 2014 serà a més l’Any Europeu contra el malbaratament alimentari.

Per aconseguir la reducció del malbaratament d’aliments es va llançar al 2012, des del Parlament Europeuuna proposta per a la millora de la eficiència de la cadena alimentària en base a uns estudis realitzats l’any anterior, on s’estimava que la generació anual de residus alimentaris a la Unió Europea arribava fins als 89 milions de tones, és a dir, 179 quilos per habitant. Estimant que aquests residus arribarien al 2020 les 126 milions de tones (un augment del 40%) si no es prenien mesures al respecte.

Les seves propostes es concretaven en:

  • Diversificar la mida del envasos per ajudar als consumidors a adquirir quantitats adequades.

  • Introduir cursos d’educació sobre alimentació a tots els nivells d’educació

  • Reorientar els programes de distribució d’aliments entre les persones més desfavorides.

  • Aclarir el sentit de les indicacions de les dates a les etiquetes dels aliments i considerar l’etiquetatge amb doble data (data límit per a la venda i data límit de consum).

 A partir dels estudis de la FAO, des d’Espanya s’ha desenvolupat l’estratègia Más alimento, menos desperdicio”, ja que és el sisè país que més menjar malbarata (7,7 milions de tones), després d’Alemanya (10,3 milions de tones), Holanda (9,4 milions de tones), França (9 milions de tones), Polònia (8,9 milions de tones) i Itàlia (8,8 milions de tones).

Cada espanyol llença uns 250€ anuals de menjar i més del 45% d’aquests aliments es podrien haver consumit si la seva adquisició s’hagués planificat, gestionat i si s’hagués emmagatzemat millor. Aproximadament el 30% del menjar empaquetat es llença abans de d’obrir-se i al voltant del 50% dels aliments malbaratats el formen fruites i verdures, seguits de sobralles procedents de plats de menjar cuinats a casa i/o de menjar ràpid.

Captura de 2013-11-10 18:19:54Tipus d’aliments que es llencen  Espanya

Captura de 2013-11-10 18:20:08Motius pels quals es llencen aliments a Espanya

Des de les nostres cases, poden tenir un paper en aquest canvi cap a una alimentació més sostenible deixant de malbaratar menjar. Ja que som responsables del 42% del malbaratament, del qual es calcula que un 60% es pot evitar. Com podem fer-ho?

  • Planificar els menjars setmanalment per se conscients dels productes que necessitem

  • Fer sempre una llista de la compra abans d’anar al supermercat i evitar anar-hi quan tenim gana ja que sempre acabem comprant aliments innecessaris.

  • Rotar els aliments: col·locar aquells aliments més antics a la part de davant del rebost, frigorífic o congelador i els més nous darrere.

  • Comprar productes que es puguin utilitzar en l’elaboració de diferents plats per augment les possibilitats de crear diferents menjars.

  • Buscar sempre aquells productes amb data de caducitat més llunyana i també productes frescs que en el cas que no els puguem consumir immediatament sempre es poden congelar per a una altra ocasió.

  • Revisar el frigorífic, el congelador i el rebost una vegada a la setmana per a controlar de quins aliments disposem i en quina quantitat, així no realitzarem compres innecessàries.

  • Servir als plats quantitats adequades. Es millor repetir, si ens quedem amb gana, per poder utilitzar les sobralles a la plata o a l’olla.

  • Si ens ha sobrat menjar NO el tirem a les escombraries, l’utilitzem per a l’àpat de l’endemà. Ho aprofitem com a ingredients per a un altre àpat o ho congelem per a una altra ocasió.

  • Amb la fruita massa madura es poden elaborar batuts, sucs o pastissos; i amb les verdures que es comencen a passar, es poden elaborar cremes, purés o brous.

  • Llençar els aliments només si realment estan en males condicions i consumir-los abans que passi la data de caducitat que indica la etiqueta.

L’estalvi en menjar, per tant, crec que és una peça fonamental per a la creació d’un futur model d’alimentació sostenible per a tots.

Maria de los MozosHola! Sóc la Maria, la Dietista – Nutricionista graduada darrere de More Than Feeding. Podeu llegir més sobre la meva història aquí. També em trobareu a facebook i instagram.
Anuncis

Un pensament sobre “El malbaratament alimentari i com reduir-lo

  1. Retroenllaç: Com ordenar la nevera – More than feeding

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s