Educant l’alimentació, educant la salut

En aquesta ocasió he decidit participar juntament amb altres bloggers a la III Edició del Carnestoltes de la Nutrició organitzat pel blog Scientia. Es pot escriure sobre qualsevol tema relacionat amb la nutrició, però l’amfitrió va proposar “La multidiciplinarietat científica en el desenvolupament de la Nutrició Humana” com a nexe d’unió de les diferents entrades. Va posar com a exemple la relació de la Nutrició amb la Química, la Física, la Microbiologia, la Medicina, les Matemàtiques, la Biotecnologia, la Geologia, la Tecnologia… i fins i tot les Humanitats deia.

Al llegir-lo vaig trobar a faltar una disciplina tan relacionada amb la Nutrició com l’Educació. Tot i que en un primer moment pot semblar que es troben separades, intentaré que al final de l’article aquesta distància us sembli inexistent.

taula

Crec que existeix una relació directa entre el nou model d’alimentació que la societat ha anat adquirint i el procés de globalització mundial que s’ha imposat en els últims anys. Tant la presa de decisions incorrectes sobre el consum com el mal ús dels aliments disponibles ens ha portat a uns hàbits alimentaris inadequats (com es pot veure en els resultats de l’enquesta nacional de la ingesta dietètica portada a terme entre els anys 2009-2010) i, en conseqüència, també una seguit de malalties.

Un dels casos més clars el trobem en el sobrepès i la obesitat. Més del 55% de la població espanyola te excés de pes (Enquesta nacional de salut) i obesitat infantil és el principal problema de la salut pública actualment en aquesta franja d’edat. Segons les dades de l’estudi ALADINO, el 45% dels nens i nenes espanyols d’entre 6 i 9 anys tenen excés de pes.

Tot i que es van iniciar diferents programes com l’anomenat NAOS, cap al 2005, per a sensibilitzar a la població del problema que la obesitat representa per a la salut i impulsar iniciatives per a que especialment nens i adolescents adoptin hàbits de vida saludables a través de l’alimentació i la pràctica de l’activitat física. Però la realitat demostra que no han estat suficients per canviar els hàbits alimentaris de la població actual. Crec que en molts casos falta el convenciment que tot es qüestió d’equilibris. No es tracta d’eliminar aliments de la dieta, sinó de reduir-los per arribar aquell equilibri que es bo i imprescindible per a la salut.

El cas de la obesitat és potser el més cridaner, tot i que no és l’únic. Els trastorns alimentaris i la dificultat de concentració i aprenentatge dels estudiants són altres mostres de les conseqüències associades a una alimentació incorrecta.

Heiwa_elementary_school_18By ajari from Japan

I és davant d’aquests greus problemes quan pren rellevància el paper de l’educació alimentària. Educació que hem d’entendre en el més ampli sentit de la paraula i que és responsabilitat de tots. S’ha parlat en els últims temps que la solució es podria trobar, entre altes accions, en afegir al pla d’estudis escolars aspectes d’alimentació i nutrició. Així ho recull l’estratègia del programa NAOS “Incloure al currículum acadèmic coneixements i habilitats relatius a l’alimentació i a la nutrició”. Aquestes accions, juntament amb la feina que des dels menjadors escolars es realitza a favor de l’equilibri nutricional als menús diaris, poden ser útils per a que els nens prenguin consciència del tipus d’alimentació que porten; però no crec que realment tingui, per elles mateixes, el poder de canviar els seus hàbits alimentaris cap a uns més saludables. L’alimentació no pot ser mai equilibrada realitzant només un dels àpats de manera adequada. L’escola és només responsable, i no en tots els casos, d’un dels cinc àpats que tot nen ha de realitzar al llarg del dia.

Es per tant, la família la que ha de tenir un paper determinant en l’adquisició d’uns hàbits alimentaris saludables i, sobretot, en el seu manteniment. La feina ha de començar quan els nens son petits, ja que a través de la interacció amb els adults adquireixen determinades preferències, costums i hàbits en general, que es relacionen directament amb les pràctiques alimentàries de la família. Tenint sempre present que el canvi es un procés llarg en el temps i no un acte aïllat.

tots copyLa família i el centre educatiu han de ser, per tant, els dos grans pilars de l’educació, però no els únics responsables de la mateixa. Tots i cada un de nosaltres tenim un paper en aquest canvi: des de les administracions i institucions fins a la indústria alimentària, passant pels professionals de la comunicació i la societat en general, que presenta un dels models parcials i que obeeixen a interessos particulars. Hauria de prevaldre allò que podríem anomenar el bé per la salut comú, aquell bé que podem fer a la societat actual, i sobretot futura, amb les accions individuals.

Maria de los MozosHola! Sóc la Maria, la Dietista – Nutricionista graduada darrere de More Than Feeding. Podeu llegir més sobre la meva història aquí. També em trobareu a facebook i instagram.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s